dijous, 3 de juny del 2010

Què és Rosebud?

Què és Rosebud?

Ahir mirant el ciudadano Kane hem vaig formular una pregunta:

què és rosebud?

Per qui no ho sàpiga és la paraula que diu abans de morir Charles Foster Kane, i el qui no sàpiga qui és Charles Foster Kane és el protagonista de la pel·lícula i es tracta de un home polifacètic i aparentment per la societat una persona feliç.

Però ara intentem aplicar la filosofia a la considerada la millor pel·lícula de la història(relatiu), en la pel·lícula aquest personatge és mor i li dediquen un vídeo per tal de demostrar que havia sigut un gran americà i una persona a seguir i ha envejar,

podríem dir que Foster Kane podria ser el prototip conegut com a somni americà?

Si però portat a un extrem molt llunya.

El cas es que els que fan el vídeo de en Kane volen saber que vol dir la paraula Rosebud, el misteri de la pel·lícula, i un periodista és l’encarregat de descobrir-ho, a partir d’aquí comença a investigar la vida real de Foster Kane, la seva infància, la seva primera compra... tot.

De cop entén una cosa que no té res que envejar a Charles Foster Kane, descobreix que era una persona infeliç, solitària va gaudir de la vida fins que va arribar a un punt que només creia en ell mateix, els seus amics ja l’odiaven, la seva dona també. Només li importaven les coses materials, ho havia tingut tot i ho va perdre tot fent referència que l’amor ja l’havia perdut.

Però realment el punt més important de la pel·lícula es el final el qual es veu d’imatge de que estan “recollint” les seves coses un cop ell ja ha mort és veu el nom de Rosebud en el seu trineu de quant era petit. I és aquí on un s’ha de fer una gran reflexió.

Perquè diu rosebud a el trineu?

Rosebud deu ser el nom de el trineu i si ho diu abans per morir es que te un significat, la meva reflexió es que en Foster Kane realment no ha tingut la vida que a volgut, es a dir tota aquesta vida de el materialisme i el consumisme, més aviat podríem dir que és penedeix de haver fet mal, és penedeix de no haver estat tan de temps em la dona, es penedeix de tot i això és dedueix perquè el trineu és una metàfora de la seva joventut quan ell encara era lliure quan encara estava em la seva mare i era feliç, si agafem que és aquest el significat podríem dir que la pel·lícula és una critica de el consumisme americà.

Eric Vallès

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada